a360grados.net

 

ENLACES INTERNOS

Editoriales universitarias

Institutos de estudios locales/nacionales

 

Editoras y revistas destacadas:

Artes plásticas

 

 


QuAderns de l´Institut Català d´Antropologia Nº 26
 

Nombre de la Revista: QuAderns de l´Institut Català d´Antropologia
Número de Sumario: 26
Fecha de Publicación: 2010
Páginas:
Sumario:

QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia

Institut Català d'Antropologia

Nº 26 (2010)                                          ISSN: 0211-5557

Más información en  http://www.antropologia.cat/......

------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Monogràfic:   La presentació social del cos

Coordinadors: Josep Martí i Yolanda Aixelà

David Le Breton afirmava que “en el fonament de totes les pràctiques socials, com a mitjancer privilegiat i pivot de la presència humana, el cos és a la cruïlla de totes les instàncies de la cultura, és el punt d’imputació per excel·lència del camp simbòlic”. Això té molt a veure amb la presentació social dels nostres cossos, un capítol d’indubtable interès dins de l’antropologia del cos. L’ésser humà no s’entendria sense les seves relacions amb altres membres de la societat a la qual pertany, i per això resulta fàcil d’entendre que la presentació social del cos esdevingui un element d’importància primordial. Som el que som no només mitjançant allò que és el nostre cos, sinó també a través de la manera en què el medi humà que ens envolta veu el nostre cos, i a través de com percebem que aquest medi humà ens veu a nosaltres mateixos. Talment com ens demostren els treballs d’Erving Goffman, el jo és un producte social que només pot ser entès en relació al seu context social. I això es posa especialment de manifest en tot el que té a veure amb la presentació social del cos, amb tot allò en definitiva que volem comunicar amb el nostre cos, pel simple fet de fer-lo figurar en un espai d’interacció social A causa de la importància que això té per a la vida quotidiana, és quelcom que tots els sistemes socials s’han esforçat per regular: “en tota cultura, el mode d’organitzar la relació amb el cos reflecteix el mode d’organitzar la relació amb les coses i el mode d’organitzar les relacions socials.

Per aquestes raons hem considerat d’interès elaborar un dossier de la revista Quaderns íntegrament dedicat a la presentació social del cos. Hi participen membres del grup d’Antropologia del Cos de l’ICA i a més comptem també amb la col·laboració de la investigadora danesa Signe Arnfred ben coneguda pels seus treballs sobre gènere i sexualitat en societats africanes.


 

SUMARI

 

Presentació   
Josep Martí i Yolanada Aixelà

-------------------------------------------------------------------------------------- 

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

Cossos místics, cossos polítics: el control material de l'experiència religiosa al moviment Hare Krisna  

Jaume Vallverdú

Resum:  Sobre la base del treball etnogràfic entre els Hare Krisna, analitzo el cos com a símbol religiós i des d’una perspectiva essencialment materialista. Això implica estudiar com els processos i significats de l’experiència religiosa són mediatitzats i modulats per les representacions i les regles sobre el cos imperants en aquest moviment.
Partint de la negació del cos propi associat al “món material” i de la identificació de la identitat personal amb l’esperit, reflexiono sobre com l’estructura ideològica, organitzativa i normativa institucional regeix les dinàmiques cognitives, simbòliques i rituals relacionades amb la corporeïtat de les pràctiques dels Hare Krisna. Com dita estructura protagonitza la gestió ideològica i simbòlica del cos —vehicle místic per excel·lència i lloc on s’inscriu la utopia de realització espiritual. I com opera sobre la voluntat dels subjectes convertits, actius i “parlants” mitjançant el seu cos. En aquesta línia, l’èmfasi en el “cos polític” suposa aprofundir en els mecanismes de resocialització, motivació, compromís i control social activats pel moviment. Aquests mecanismes, tot imposant- se sobre els marcs d’experiència, percepció i acció semblen forjar la construcció de la identitat dels devots de Krisna, així com la reconstrucció modèlica de la memòria corporal en què es fonamenta.

Abstract:  On the basis of ethnographic work among the Hare Krishna, I analyze the body as a religious symbol from an essentially materialist perspective; concretely, how religious experience is mediated, and its meanings modulated, by representations of the body and rules governing it within the Hare Krishna movement. Taking as my point of departure the negation of the body, which is associated with the “material world," and the identification of personal identity with the spirit, I consider the ways in which ideological, organizational and normative institutional structures shape cognitive, symbolic and ritual dynamics related to the corporeality of Hare Krishna practices.
The analysis focuses on the dominant role of these structures in the ideological and symbolic management of the body as mystical vehicle par excellence, the site on which the utopian goal of spiritual realization is inscribed; and how they transform converted subjects into active members of the movement who “speak” through their bodies. An analytic emphasis on the “body politic” permits a deeper understanding of the mechanisms of resocialization, motivation, commitment and social control through which the identity of Krishna devotees is forged. Superimposed on existing frames of experience, perception and action, these mechanisms appear to be responsible for the reconstruction of embodied memory in which the identity of Krishna devotees is grounded.

------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

Playful embodiment: Body and identity performance on the Internet  

Edgar Gómez, Elisenda Ardèvol

Resum:  Aquest article analitza algunes de les pràctiques relacionades amb la presentació del cos a Internet. Concretament, ens centrem en la relació entre el cos i l'actuació de la identitat en les interaccions online, comparant els jocs d'identitat en les primeres etapes d'Internet basat en el text i la revelació de la identitat en les xarxes socials tot utilitzant les actuals tecnologies multimodals. Proposem que mentre el joc amb l'anonimat caracteritzava l'Internet textual, actualment trobem una "encarnació lúdica" del cos a Internet en el procés de producció, difusió i consum d'imatges del propi cos que la gent fa a través de la xarxa. El treball empíric es basa en l'anàlisi de blogs i fotologs espanyols i llatinoamericans que utilitzen el cos com el seu eix principal.

Abstract:  This paper discusses practices related to the presentation of the body on the Internet. We focus on the relation between body and identity performance in online interactions, comparing identity play in the early stages of text-based Internet and in current multimodal networking technologies. We argue that, while earlier practices were characterized by playing on anonymity, people are now engaged in a "playful embodiment" process in relation to the production, diffusion and consumption of people’s images of their own bodies through the Web. The empirical work is based on the analysis of Spanish and Latin American blogs that focus mainly on the body.

----------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

Feminism and gendered bodies: On female initiation rituals in Northern Mozambique   

Signe Arnfred

Resum:  Els rituals d’iniciació femenins en el nord de Moçambic matrilineal es poden conceptualitzar com a construccions socials de les dones, incloent-hi construccions socials de cossos femenins en termes d’escultura corporal, disciplina (certs gestos i moviments) i comportament corporal en sentit ampli del terme: ornamentació, perfum, etc. Segons feministes africanes com Ifi Amadiume, Oyeronke Oyewumi i Sylvia Tamale, aquestes construccions no s’haurien d’interpretar com a subordinació femenina al desig masculí ans més aviat de forma més ambigua, incloent-hi aspectes tant de subordinació com d’empoderament. Aquest article, basat en materials recollits al nord de Moçambic (província de Nampula) tracta temes de sexualitat, poder, així com de la relació entre gènere i corporalitat.

Abstract:  Female initiation rituals in matrilineal northern Mozambique may be conceptualized as social constructions of women, including social constructions of female bodies in terms of body sculpting, body discipline (certain gestures and movements) and body demeanor in a broader sense: ornaments, perfume etc. According to African feminists such as Ifi Amadiume, Oyeronke Oyewumi and Sylvia Tamale, such constructions should not be interpreted as female subordination to male desire, but rather in more ambiguous ways, including aspects of empowerment as well as subordination. Based on data from northern Mozambique (Nampula Province) the paper discusses issues of sexuality, power and gendered corporeality.

----------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

Fronteras, cuerpos e identidades gays  

Begonya Enguix

Resum:  A partir de las manifestaciones estatales por el Orgullo Gay que tienen lugar en Madrid para conmemorar las revueltas de Stonewall, pretendemos abordar la construcción, significación y resignificación del cuerpo sexuado. Para ello, nos centraremos en las intersecciones entre cuerpo, ideología, sexualidad, identidades, género y consumo para acercarnos a la comprensión del cuerpo desde una triple perspectiva personal, social y política. La medicalización de la homosexualidad empezó a ser subvertida a partir de la década de los 60 del siglo XX, cuando se comienzan a articular determinados procesos de reapropiación y resignificación de los cuerpos en tanto cuerpos resistentes y sexuados que pueden ser analizados mediante el estudio de las narrativas y los itinerarios gays. El cuerpo deviene así no sólo marcador de fronteras, sino también el locus simbólico en el que se incardinan y se re-presentan procesos identitarios y prácticas discursivas complejas que nos remiten a categorías clasificatorias fundamentales como el sexo, el género y las prácticas sexuales.

Abstract:  This article is an inquiry into the construction, meaning and reinterpretation of the sexed body through the analysis of the gay pride marches held in Madrid to commemorate the Stonewall riots. The analysis focuses on the intersection between body, ideology, sexuality, identities, gender and consumption in order to understand the body from a personal, social and political perspective. Beginning in the 1960s, the medicalization of homosexuality has been subverted through a process of reappropriation and reinterpretation of the body that can be traced through narratives of gay experience. The gay body, transformed into a sexed and resistant body, becomes a boundary marker and a symbolic locus for the embodiment and re-presentation of identity processes and complex discursive practices that focus attention on such basic categories as sex, gender, and sexual practices.

------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

Cuerpos ideales. Una aproxiamción interdisciplinaria al estudio de los modelos de moda  

Patrícia Soley-Beltran

Resum:  Este artículo presenta un estudio sobre la construcción del cuerpo ideal de las modelos de moda como metáfora de valores culturales y normas de género. Desde Marie Vernet, la esposa del diseñador Charles Worth y la primera modelo conocida, hasta la actualidad la evolución de la imagen de las modelos de moda pone de relieve la construcción social de la persona pública de la modelo a través de un proceso de suma de capas de significados: físico, lenguaje corporal, actitud, nacionalidad, clase, etnia, salario, camaleonismo y delgadez, que serán analizados en su contexto cultural, social y económico. La autora sostiene que el glamour de las modelos expresa un poder social y económico, y promueve los valores de las sociedades de consumo que exporta a través del neo-colonialismo visual. Sobre la base de datos empíricos cualitativos recogidos en entrevistas, fuentes orales secundarias y material autobiográfico, la autora analiza los cuerpos, identidades y personas públicas de las modelos como artefactos performados a través de la reiteración de prácticas y estándares de identidad definidos colectivamente. Esta perspectiva analítica supera las dicotomías visibilidad/invisibilidad, público/privado, real/irreal que presenta el discurso de la moda, a la vez que evidencia los estándares hegemónicos de belleza como una ficción.

Abstract:  This paper presents a study of fashion models’ ideal bodies as embodiments of cultural values and gender norms. From Marie Vernet (the wife of designer Charles Worth and the first known model) to the present, shifts in fashion models’ images reveal the social construction of their personas as signifiers through the successive addition of meaningful signs such as physique, body language, attitude, nationality, class, ethnicity, earning power, a chameleon-like quality, and slenderness, analyzed here in cultural, social and economic context. The author argues that models’ glamour expresses economic and social power and promotes the values of consumer society, which is exported through visual neo-colonialism. On the basis of empirical data on models’ experiences gathered from interviews, secondary oral sources and autobiographical material, the author approaches models’ bodies, identities and public personas as artefacts performed through the reiteration of collectively defined identity standards and practices. This approach moves beyond the dichotomies characteristic of fashion discourse – visible/invisible, private/public, real/unreal – and exposes hegemonic beauty standards as fictions.

------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

La presentació social del cos al Magrib. De barbes i vels  

Yolanda Aixelà

Resum:  Aquest article té com a objectiu aproximar-se a la presentació social del cos dels magribins. En el text es plantegen dos eixos d’anàlisi enunciats des d’una perspectiva de gènere: 1) la relació entre cos i cultura, atenent a la rellevància que va tenir la presentació social del cos en el periode colonial i postcolonial en un afany per distingir- se dels colonitzadors; 2) els cossos femenins i la representació col·lectiva, analitzant el paper de guardianes de la identitat coll·ectiva musulmana de les dones a través de l’ús del hiyab. Aquests aspectes es revisaran a través d’algunes de les claus que permeten una millor comprensió de la concepció del cos en el Magrib: a) Islam, gènere i cos; b) Islam, religió i cos; c) Islam, dret i cos; d) Islam, espai i cos.

Abstract:  The aim of this article is to shed light on the social presentation of the body among North Africans. The analysis is developed along two axes from a gender perspective: 1) the relationship between body and culture, concretely the ways in which North Africans used the social presentation of the body during the colonial and postcolonial period as a way of distinguishing themselves from the colonizers; and 2) female bodies and their collective representation, specifically the role of women as guardians of collective identity through use of the hijab. These aspects are considered not only in relation to Islam but also to other cultural domains of gender, religious practices, law and space in order to develop a more nuanced understanding of North African conceptions of the body.

------------------------------------------------------------------------------------------

ICA - QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia, Nº 26 (2010)       (www.360grados.org)

Passejar-se nu per Barcelona, avui  

Josep Martí

Resum:  El cas de mostrar-se en nuesa constitueix un aspecte digne a tenir en compte dins de l’àmbit de la presentació pública del cos. El nudisme a Catalunya ja té una certa tradició. Però a més a més d’aquesta pràctica -més o menys socialment acceptada- són cada vegada més les diferents situacions en les quals hom es mostra nu amb finalitats provocatives, reivindicatives o senzillament de caire lúdic. Recentment s’ha encunyat el terme nuditista. Si nudista és aquell que viu la nuesa en marcs socialment establerts, el càmping naturista per exemple, el nuditista, en canvi, defensa el dret no només a la nuesa sinó a anar amb tanta o tan poca roba com es desitgi a qualsevol situació.
En aquest article es farà una breu presentació del moviment nuditista i de tot el que implica la seva pràctica, intentant al mateix temps, des del punt de vista teòric, esbossar algunes claus d’anàlisi pel que es refereix a la problemàtica de la nuesa a la nostra societat.

Abstract:  Nudity constitutes an interesting case in regard to the social presentation of the body. Nudism in Catalonia is not a new phenomenon. Besides this more or less socially accepted practice, however, today it is possible to observe more and more situations in which nudity is used with provocative intent, as a form of protest, or simply as recreation.
Recently the term nuditist has been coined. If a nudist is the person whose nudity is confined to particular spaces within socially established frameworks – the nudist camp, for instance – nuditists defend the right not only to nudity but also to the use of as much or as little clothing as desired in any situation. In this article the author describes the practices of the Catalan nuditist movement and their implications, and outlines an analytic approach to the question of nudity in Catalan society.

 

 

 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

 

QuAderns de l'Institut Català d'Antropologia

Institut Català d'Antropologia

Nº 26 (2010)                                                                           ISSN: 0211-5557

Más información en http://www.antropologia.cat/......

------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Monogràfic: La presentació social del cos

Coordinadors: Josep Martí i Yolanda Aixelà

SUMARI

Presentació
Josep Martí i Yolanada Aixelà

Cossos místics, cossos polítics: el control material de l'experiència religiosa al moviment Hare Krisna
Jaume Vallverdú

Playful embodiment: Body and identity performance on the internet
Edgar Gómez i Elisenda Ardèvol

Feminism and gendered bodies: On female initiation rituals in Northern Mozambique
Signe Arnfred

Fronteras, cuerpos e identidades gays
Begonya Enguix

Cuerpos ideales. Una aproximación interdisciplinaria al estudio de los modelos de moda
Patrícia Soley-Beltrán

La presentació social del cos al Magrib. De barbes i vels
Yolanda Aixelà

Passejar-se nu per Barcelona, avui
Josep Martí



Patrocinio - Contacto - Aviso Legal - Política de cookies - Añadir revista - Taller de Autopublicación
© 2004-2019 a360grados.net - La ciencia, la cultura y la sociedad a través de nuestras revistas
Desarrollo Web ComercialStudio.com