a360grados.net

 

ENLACES INTERNOS

Editoriales universitarias

Institutos de estudios locales/nacionales

 

Editoras y revistas destacadas:

Artes plásticas

 

 


QuAderns-e de l´Institut Català d´Antropologia Nº 7
 

Nombre de la Revista: QuAderns-e de l´Institut Català d´Antropologia
Número de Sumario: 7
Fecha de Publicación: 2006
Páginas:
Sumario:

QuAderns-e de l´Institut Català d´Antropologia

Revista online de acceso gratuito a todo su contenido en   www.icantropologia.org/quaderns-e

 

nº 7  -  2006

 

PRESENTACIÓ

Anna Fedele, Carla Graef i Loida Ibars Samaniego 
  
 
RECORREGUTS RELIGIOSOS A CATALUNYA

William A. Christian.  Prólogo 
  
 
ARTICLES

Anna Fedele:  Sur le chemin de Marie Madeleine. Des lectures au pèlerinage 

Ecole des Hautes Études en Sciences Sociales i
Universidad Autónoma de Barcelona

Resumen

Quelles sont les difficultés que l’anthropologue rencontre au moment de décrire les pèlerins influencés par la réinterprétation de la figure de Marie Madeleine? Quels sont les livres qu’ils utilisent pour formuler leurs propres idées et quels parcours suivent-ils en France? Le roman de Dan Brown “Le Code Da Vinci” a diffusé l’idée que Marie Madeleine était l’épouse de Jésus et la mère de ses enfants. Cependant, déjà, avant même la publication de ce best-seller, il existait des pèlerins qui parcouraient le sentier de Marie Madeleine et faisaient leurs connexions énergétiques dans des églises chrétiennes. Leurs théories, qui contiennent des éléments des mouvements “New Age” et Wicca, offrent un type de mythologie contemporaine et une base pour leurs pratiques rituelles. Cette façon de vivre le pèlerinage est récente et en évolution continue. Cela implique que certains des sanctuaires catholiques de France aient un nouveau type de pèlerinage.

Abstract                                                                                                                                                                

What are the problems encountered by an ethnographer in describing pilgrims influenced by recent reinterpretations of Mary Magdalene? Which books do these pilgrims rely on in formulating their own ideas, and what pilgrimage routes do they follow in France? Dan Brown’s novel The DaVinci Code has popularized the idea that Mary Magdalene was Christ’s wife and the mother of his children. Even before the publication of this best-seller, however, pilgrims were making their “energetic connections” in churches from Provence to Burgundy. Their theories of the Magdalene, consisting of an eclectic mix of Christianity and elements of the New Age and Wicca movements, form a contemporary mythology and serve as the basis for ritual practices. This way of understanding pilgrimage is both recent and rapidly evolving, and a number of Catholic shrines in France are now receiving a new type of pilgrim.
 

Marta Fernàndez Prat: Dels ritus protestants de l’Alemanya de Weimar als ritus socialistes de la República Democràtica Alemanya.

IGOP (UAB)

Resum

En aquest article ens proposem buscar els elements més rellevants per comprendre com el règim socialista de la República Democràtica Alemanya (RDA) va mirar de reeinventar quatre rituals per implementar la seva cosmovisió als seus ciutadans.

Prenem el cas de l’Alemanya de l’Est per observar la importància que tenen els ritus de pas a totes les cultures, ja que creiem que la ruptura que es produí en aquesta part del territori germànic en tots els àmbits (cultural, social, econòmic, polític, religiós, etc.) permet il•lustrar més que en altres situacions de continuïtat, no només el valor que es dóna als rituals, sinó el que “s’amaga” darrera d’aquests. Proposem, doncs, una anàlisi del canvi en els continguts essencials que s’introduïren en quatre ritus de pas corresponents al naixement, entrada a l’edat adulta, formació d’una família i mort. Tot plegat es farà tenint en compte el context sociopolític de la RDA així com alguns dels processos i mecanismes que es posaren en marxa amb la finalitat d’implementar els “nous” rituals intentant que substituïssin els preexistents que eren, fonamentalment, protestants. Finalment, intentarem apuntar l’èxit o fracàs que tingueren cadascun dels ritus al llarg de l’existència de la RDA. 

Abstract

This article seeks to explain how the socialist government of the German Democratic Republic attempted to reinvent four key rites of passage in order to reinforce general acceptance of a new symbolic universe. The case of the German Democratic Republic because it illustrates not stability and continuity in ritual form, but discontinuity on several levels simultaneously: cultural, social, economic, political, and religious. This rupture with the ritual practices of the past enhances our understanding not only of the importance accorded to rituals, but of what is “hidden” behind them. The analysis focuses on the most significant changes introduced into four rites of passage – birth, coming of age, marriage, and death – as well as the processes and mechanisms through which new ritual practices were introduced and substituted for older and essentially Protestant rituals. Finally, the success (or failure) of each of these new rituals over the duration of the GDR is assessed.
 
  

Joan Gómez i Segalà: Quanta, quanta diversitat. Problemes pràctics en l’estudi de les comunitats religioses de Catalunya.

Investigacions en Sociologia de la Religió (Universitat Autònoma de Barcelona)
 
Resum
L’any 2000, la Generalitat de Catalunya encarregà un estudi sobre les minories religioses presents al país, amb la intenció de conèixer la seva implantació i els seus representants. Rere uns objectius molt pràctics, l’equip investigador trobà un seguit de dilemes al voltant de la mostra i dels indicadors que finalment desemboquen en un qüestionament del mateix concepte de religió. L’estudi ha posat al descobert que l’aplicació de qualsevol definició tancada de religió implica forçar la inclusió o exclusió d’entitats. Aquesta dificultat en delimitar clarament quines entitats són o no religioses prové dels excessius elements que formen part de la religió, si es vol tractar de forma unívoca. A més, la contínua transformació que sofreix el fenomen obliga a una constant reformulació dels límits. Si bé els principis de la metodologia de les ciències socials són prou clars, el treball de camp mostra una realitat que s’escapa de les categories sociològiques. En conseqüència, a partir d’exemples concrets de la recerca, els autors arriben a preguntar-se si no resulta abusiu parlar de la diversitat religiosa, perquè la diversitat és tan ampla que potser ens estem referint a més realitats que la religiosa. 

Abstract                                                                                                                                                                       In the year 2000, the Generalitat de Catalunya commissioned a study of religious minorities in order to map the diversity of religions present in Catalonia, and to establish and maintain institutional contacts with their representatives. An apparently simple assignment with a very practical objective quickly became complicated as the research team was confronted with a series of dilemmas concerning sampling and definition that finally led to a questioning of the concept of religion itself. The study showed that any closed definition of religion necessarily implies the inclusion and exclusion of certain entities. This difficulty in defining exactly which groups count as “religious” stems from the tremendous variety of beliefs, practices and organizational forms that may pertain to religion. Furthermore, the continuous transformation of religious phenomena requires constant redefinition of the boundaries of this category. Although the methodological principles of the social sciences are clear enough, fieldwork exposes a reality not easily confined within sociological categories, a diversity so diverse that we do these groups a disservice by reifying them as a single type of phenomenon.
 
  
Carla Graef Velázquez: La New Age. Propuesta de una espiritualidad global.  

Universitat de Barcelona

Resumen
El nuevo movimiento espiritual conocido como New Age o nueva era esta compuesto por una serie de elementos simbólicos que, según nuestra investigación, pueden ser divididos en dos grupos. Durante la investigación, decidimos denominar a los primeros, elementos globales, ya que se trata de símbolos que son reconocidos por la mayoría de los practicantes de la New Age. Por otra parte encontramos a los que denominaremos elementos locales, ya que estos están compuestos por elementos preexistentes en la cosmovisión del lugar en el que se inserta este nuevo movimiento espiritual. Lo que aquí se propone es ejemplificar con el análisis del caso de México, como la alta efectividad simbólica de la New Age en las sociedades en la que se inserta se debe a la conjunción de ambos elementos.
 
Abstract
                                                                                                                                                                  Based on fieldwork carried out in Mexico City over a period of two years, this article shows that the spiritual movement known as New Age is composed of a series of symbolic elements that may be classified into two broad groups. Symbols that may be found in New Age discourse and practice around the world are referred to here as global elements, while those that were already part of the Weltanschauung of the culture penetrated and transformed by the New Age movement are referred to as local elements. It is argued that the appeal of the New Age movement lies precisely in this mix of the global and the local.

Maria del Mar Griera i Llonch: Recomposicions del protestantisme català: de la dictadura al tombant de segle.

Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR)
Universitat Autònoma de Barcelona
 
Resum
Al llarg dels darrers trenta anys, el protestantisme català ha viscut un procés de metamorfosi accelerat. La promulgació de la Llei de Llibertat Religiosa (1967) suposa l'inici de la reconstrucció de les xarxes protestants a Catalunya i de les seves institucions després d'anys de clandestinitat. Es creen moltes noves esglésies i s'inicia una forta campanya pel reconeixement dels drets polítics i socials de la minoria protestant. L'ímpetu inicial, però, es veu afeblit per la davallada de fidels i el procés de secularització que viu Catalunya. Tanmateix, a partir de mitjans dels anys noranta, apareixen nous actors dins del protestantisme que provoquen una reconfiguració de l'escenari i li atorguen un nou potencial. L'article s'estructura en tres grans parts; la primera se centra en relatar la reconstrucció històrica del protestantisme català i els canvis que s'esdevingueren en la dècada dels vuitanta i principis dels noranta (punt 1-4); la segona analitza els canvis esdevinguts en el camp arran de les migracions internacionals (5); i, finalment, es conclou l'article amb una reflexió al voltant d'aquest nou escenari on se situa actualment el protestantisme català (6). L'article es basa en la bibliografia existent sobre la qüestió i el treball de camp realitzat en l'àmbit del centre de recerca ISOR (UAB) sobre les organitzacions religioses a Catalunya que comportà l'entrevista i visita a més de 100 esglésies protestants.

Abstract                                                                                                                                                                     Over the past 30 years Protestantism in Catalonia has undergone an accelerated process of change. The promulgation of the Law of Religious Freedom in 1967 led to the reconstruction of Protestant networks and institutions in Catalonia after decades of clandestine existence. The number of churches and interdenominational organizations increased rapidly, and the Protestant minority began to press for recognition of their social and political rights. This initial impetus, however, was frustrated by declining membership and broader social trends toward secularization in Catalan society. Since the mid-1990s, however, the arrival of new immigrants, many of them Protestant, has reconfigured this scenario. Based on both bibliographic research and fieldwork, including interviews conducted with more than 100 pastors, this article is organized into three parts. The first traces the history of Catalan Protestantism and the changes it experienced during the 1980s and early 1990s (sections 1-4); the second analyzes changes brought about by the new international immigration (section 5); and finally, the article concludes with some observations on the current state of Protestantism in Catalonia (section 6).
 
  
Loida Ibars Samaniego:  Los Testigos de Jehová: algunas anotaciones  
                                                                                                                                                                       Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Resumen
Los Testigos de Jehová son un grupo religioso que comparte nuestro entorno cotidiano. Muchas son las personas que conocen a algún miembro que pertenece al mismo o que han recibido noticias de esta comunidad a través de los medios de comunicación. Este artículo hace referencia a sus creencias, su organización, su vida cotidiana, su proceso de conversión y sus relaciones institucionales con el objetivo de acercarnos a su realidad y poder conocer las motivaciones que les llevan a actuar de un modo determinado.

Abstract                                                                                                                                                                    The Jehovah’s Witnesses are a religious group that constitutes part of our everyday world. Many people know someone who is a member, or have heard or read reports about them in the media. This article describes their beliefs, organizational forms, daily lives, conversion processes and institutional relations with the aim of increasing our understanding of their way of life and the motivations that lead them to act in particular ways.
 

Josep Martínez Garrido: Construyendo a Satán: una aproximación histórica.

Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen
La investigación histórica, el interés por el personaje al que se rinde homenaje en estas líneas, es fruto de una experiencia de trabajo de campo previa –desarrollada de forma continuada entre abril de 1995 y febrero de 1997- con un grupo de oficiantes practicantes de magia por encargo. El interés que nació en mí por descubrir cual era el poso histórico sobre el que construían y desarrollaban sus prácticas rituales, ha dado lugar a este pequeño artículo de concepción doble, mediada en su día por el trabajo de campo y el análisis antropológico y hoy por el riguroso estudio histórico.

Abstract                                                                                                                                                                    The historical research on which this article is based and my interest in the character of Satan, the subject of this essay, arose out of a period of fieldwork conducted from April 1995 to February 1997 with a group of occult practioners who performed magic on commission. This experience stimulated a desire to know more about the historical foundations on which they constructed their ritual practices, and eventually gave rise to this article, which has been shaped both by field research and anthropological analysis and by the study of history.
 
 
Josefina Roma i Riu: Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya.

Universitat de Barcelona

Resum                                                                                                                                                                               La muntanya de Montserrat mostra la seva singularitat en tots els àmbits, des de la geologia fins a les creences religioses tot passant per la narració mítica. Cada aspecte ha recorregut un llarg procés on la visió de diferents generacions s’ha anat acumulant, sincretitzant i interpretant el meravellós i el sagrat que es concentra en la muntanya. També hi ha anat dipositant les explicacions racionals i místiques i totes elles ens interpel•len a nosaltres i ens fan veure, més enllà de l’anècdota o la historiografia, una persistència de la recerca que fa la societat i l’individu per ascendir espiritualment. La muntanya, com a lloc sagrat, li proporciona aquest axis mundi. D’aquesta manera, les narracions sobre bandolers, dimonis antics, aparicions de la Mare de Déu, manifestacions de llums sagrades i fins d’altres suposats mons, es concentren i combinen, deixant al descobert el mateix afany pregonament humà de trascendència.
 
Abstract                                                                                                                                                                          
Montserrat is a singular mountain in every respect, from its geology to the traditions and mythic tales associated with it to the religious beliefs surrounding it. Each of these aspects has undergone a long process in which the cumulative views of successive generations have combined to produce interpretations of the marvellous and sacred nature of the mountain. The passage of time has yielded explanations both rational and mystical which call our attention beyond anecdote or historiography to the persistence of the search, by individuals and by society as a whole, for spiritual heights. As a sacred place, the mountain offers an axis mundi. Tales of brigands, demons, apparitions of the Virgin, mysterious lights, and even hidden worlds combine to reveal a deeply human desire for transcendence.

  
RESSENYES

Carles Salazar i Carrasco: Harvey Whitehouse. 2004. Modes of Religiosity. A Cognitive Theory of Religious Transmission. Walnut Creek, Calif.: AltaMira Press. 191 pp.



Patrocinio - Contacto - Aviso Legal - Política de cookies - Añadir revista - Taller de Autopublicación
© 2004-2019 a360grados.net - La ciencia, la cultura y la sociedad a través de nuestras revistas
Desarrollo Web ComercialStudio.com