PRIMAVERA 2002. Núm. 1. Any I

SUMARI

Editorial
-És possible?
Dialogal vol contribuir a un millor coneixement de les diferents tradicions i fenòmens religiosos presents a Catalunya i a la resta del món, així com de les cosmovisions seculars i les seves expressions. També vol posar de relleu el que tenen en comú i el que diferencia les diverses religions i cosmovisions, a la vegada que s’ofereix com a eina al servei dels qui volen practicar el diàleg interreligiós. (llegir-lo)

Opinió
-Els reptes de les tradicions espirituals. Basili Llorca
Avui, les tradicions espirituals s'enfronten a dos grans reptes: oferir una alternativa a les persones que busquen donar sentit a les seves vides des de l'espiritualitat i aconseguir que les diferents tradicions es relacionin entre elles amb un esperit genuïnament espiritual.
-Sobre el bon ús i el mal ús de la religió. Pere Lluís Font
Una de les conseqüències de la globalització és la nova percepció del pes de les religions en el món. Però la religió resulta un fenomen ambigu, que pot donar lloc al més bo i al més dolent.
-Religió i pau. Amín Egea
La intolerància, l’odi, l’egoisme i l’opressió presents als conflictes religiosos no són més que distorsions dels veritables valors de la religió.

El testimoni
-Una experiència de creixement i compromís. Nancy K. Negelspach
Nancy K. Negelspach explica com el quaquerisme ha esdevingut per a ella una experiència religiosa contínua de creixement espiritual i d’implicació social.

Actualitat
-Trobada d’Assís: pregar junts, però separats. Joan-Andreu Rocha
-Breus: entre altres informacions, destaquem els actes de violència interreligiosa després de l’11 de setembre, el II Congrés Protestant de Catalunya i presentem el grup anomenat Marsella Esperança.

LA TRADICIÓ
-La tradició hindú. Religió o recerca interior? Bhakti Das

L’hinduisme és la més antiga de les grans tradicions religioses de la humanitat. La seva riquesa i complexitat enormes poden desbordar l’observador desprevingut, i fer que es perdi en un mar de divinitats, pràctiques religioses i corrents devocionals.

Per ajudar el lector a introduir-se en l’univers hindú, Bhakti Das (president de la Divine Life Society [Sivananda Ashram] a Espanya i violinista professional) ofereix una visió sintètica i integradora d’aquesta tradició. Ho exposa des de la seva perspectiva de practicant i coneixedor profund de la filosofia vedanta. Encetem així a Dialogal un itinerari que permetrà al lector familiaritzar-se amb la diversitat de tradicions religioses de la humanitat.

A FONS
-Les religions i l’estat laic. Enemics reconciliables. José Antonio Estévez Araujo. Amb les aportacions de Muhammad Yusuf Mayans, Iñaki Alonso, Ariel Edery, José María Royo i Jesús Martínez.

La majoria de països de la Unió Europea han oficialitzat la separació de l’estat i l’Església, i proclamen la seva neutralitat envers les diferents confessions religioses. Però, existeix l’estat neutral? Com es troben les religions en aquest marc? On se situa la frontera entre el “públic” i el “privat”?

José Antonio Estévez (catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona) s’ha entrevistat amb persones de creences diverses per reflexionar sobre aquestes i d’altres qüestions. Muhammad Yusuf Mayans (musulmà), Iñaki Alonso (cristià), Ariel Edery (jueu), José María Royo (humanista secular) i Jesús Martínez (budista) expliquen els seus punts de vista

Didàctica
-Experiència de profunditat, experiència humana. Maria Fradera i Teresa Guardans (llegir-lo)
A partir d'un text del Cabdill Seattle les autores de l'article proposen una activitat educativa per comprendre la dimensió transcendent de la vida.

Textos
-Aleia lluminosa. La llum com a metàfora per guiar el cor. Yaratullah Monturiol
Comentari d'un fragmernt de l'Alcorà en el qual es parla de la llum com a metàfora per guiar el cor de les persones.

L’informe
-Aprendre a ser minoria. L’exemple del judaisme rabínic a partir de l’any 70. Vicenç Villatoro
Quan el judaisme va deixar de ser la religió majoritària i oficial d'un territori concret es va haver de reorganitzar per sobreviure com a religió minoritària.

Art i religió
-Icones, finestres a l’eternitat. La importància de les icones en l’Església ortodoxa. Noemí Tomàs
Les imatges iconogràfiques de l'Església ortodoxa són molt més que representacions artístiques: apropen aquell que les contempla al trascendent.

Propostes
-Suggeriments fets pels nostres crítics. Jordi Aguilera Cartañá, Marià Corbí, Amín Egea, Marc Galofré i Albert Moliner.
Llibres: El diálogo religioso en un mundo plural, de Mü José Arana (dir.). Nosotros, los hijos de Eichmann. Carta abierta a Klaus Eichmann, de Günther Anders. Guía Hispano-Árabe, d'Emilio Galindo Aguilar.
CD: Religions du monde: musiques et chants
Web: www.webislam.com
Vídeo: Family Man, dirigida per Brett Ratnet

L’associació
-Informacions sobre l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.
VI Trobada de Pregària Interreligiosa sobre el VIH/sida
La Iniciativa de les Religions Unides a Madrid, a Sabadell i a Manresa
Materials per al diàleg interreligiós

"Dialogal" (núm. 1. Primavera 2002)